La forja d'empresaris. Formació en emprenedoria

No hi ha respostes en blanc o negre a la pregunta sobre si l'empresari neix o es fa. Si l'entorn social, la cultura i valors no afavoreixen les vocacions empresarials, naixeran menys empreses, amb la seqüela de que les societats seran menys dinàmiques. Afortunadament, la idea tradicional de l'ocupació pública "segur " i " de per vida", està en revisió. Per la presa de consciència que l'ocupació la creen els empresaris i la constatació que les opcions de futur passen per una enorme flexibilitat d'adaptació a entorns canviants i a un procés continu de formació.

Com es fan aquests emprenedors?. Primera resposta : amb formació i experiència. Les condicions naturals són benvingudes, però cal desenvolupar-les. I aquí són més importants les competències que el saber. En aquest sentit, tots coneixem casos d'èxit de persones " vingudes del no res", és a dir, amb poca cultura formal, però que han sabut aprofitar les seves habilitats per detectar oportunitats i explotar-les.

 Cal tenir en compte diverses etapes de la formació en emprenedoria (més que empresarial). Des de la sembra fins a l'especialització :

1 . Divulgació de la cultura empresarial, en la seva accepció més àmplia: emprenedor no és només qui busca beneficis privats, sinó qualsevol persona que vol dur a terme un projecte i posa els mitjans adequats. Com a la paràbola bíblica, perquè la sembra fructifiqui, es necessita un terreny en condicions.

2 . Formació en competències. Com les relacionades amb l'autonomia personal  (confiança, organització del temps, presa de decisions .) el lideratge, la innovació i creativitat i les pròpies habilitats de gestió empresarial. És la formació en emprenedoria transversal que serveix tant per a emprenedors com a empresaris en exercici, o directius i quadres, empleats per compte aliè, que alhora que milloren les seves opcions de carrera contribueixen a la creació de valors en les seves empreses i per a la societat.

3 . El desenvolupament de capacitats específiques, com la pràctica de vendes, les presentacions públiques o la gestió d'equips de persones. Cada vegada més en forma de tallers pràctics enfront dels cursos teòrics .

4 . La millora de coneixements concrets: màrqueting, informàtica, finances, etc. L'oferta de cursos és amplíssima, amb pes creixent, per motius pràctics, de les fórmules on-line.

Per a qui vulgui desenvolupar una carrera empresarial, el punt crucial és el de les competències. Com a referència pedagògica, cal esmentar l'estudi patrocinat per la Fundació Príncep de Girona, " Aprendre a Emprendre " *. En aquesta línia, a la nostra entitat de voluntariat estem treballant en un projecte pilot de formació pràctica a través del tractament de casos, amb bons resultats inicials. En les següents etapes s'ha de vincular formació i experiència, en un procés continu. Dues acotacions sobre això:
• En lloc de memoritzar receptes, cal aprendre a buscar els coneixements allà on es troben i fer les preguntes adients. Això és particularment necessari per focalitzar les cerques a la xarxa, on es pot trobar gairebé tot tipus de coneixement, però cal discernir i focalitzar.

• Ser especialista en alguna cosa no és dolent i està en l'origen de molts negocis. Ara bé, per l'evolució de la societat i dels mercats, les competències d'adaptació i d'interpretació de les tendències són fonamentals per sobreviure i créixer. Una persona que arribi ara al mercat laboral a emprendre té una perspectiva de futur de treballar en més de 10 empreses i / o sectors diferents. Pel que, tornant a l'inici, no hi ha més seguretat que la de la pròpia preparació.

Jaume Marsal . President de VAE , Voluntaris en Assessoria Empresarial

( www.vaecat.org )

* Enllaç : http://es.fpdgi.org/upload/projecte/aprender-a-emprenderesp.pdf