Sempre s’ha dit que el nostra país és poc
eficient: té una baixa productivitat, malgrat que té uns horaris laborals
superiors a la mitjana de molts països europeus que són més productius. Per
explicar-ho crec que es tira massa de tòpics amb una certa alegria que no té
cap gràcia.
D’entrada,
en una burda aproximació, si considerem la productivitat com el PIB/persones
del país: evidentment en una situació d’atur de més del 25% la productivitat ha
de ser baixa. Així doncs aquest és el primer punt a superar. Tothom hi està
d’acord, els tertulians habituals de qualsevol medi de comunicació en
parlen extensament, alguns amb seguretat
i fins i tot en certa agressivitat. Però solucions...Poques! Dels polítics i
els brots verds, bé, millor ho deixem. Al final la solució vindrà de la
societat civil, en aquest cas empresarial, que per al bé de tots esperem que sigui quan abans
millor. I nosaltres, els més, haurem de posar el gra de sorra que puguem. Alguns ja ho fan: Imaginació al poder!
El
factor productiu més important que existeix és sense cap mena de dubte: les
persones. Els països que siguin capaços d’incorporar grups marginals al món laboral seran els de
més productivitat. Els que hem tingut l’oportunitat de tenir relació amb el món
universitari i amb persones que fan cursos que estan en l'atur, veiem la gran
quantitat de material humà que tenint capacitat per desenvolupar una bona tasca,
les circumstàncies de la vida l’han portat a una situació de marginalitat,
patint-ne ells mateixos les conseqüències i la societat la pèrdua de les seves
capacitats.
La
societat, en general, ha augmentat la seva productivitat quan ha incorporat
nous grups de persones al mercat laboral. Per exemple a Europa la dona al final
de la primera guerra mundial. Clarament per necessitat. Actualment el grup de Jubilats creix dia a dia. Cada vegada,
afortunadament, en un millor estat físic i mental. Alguns d’ells estan disposat a fer feines de
voluntariat. S’ha pensat seriosament en la seva organització? Sens dubte
ajudarien a fer un país millor i més productiu. També ells tindrien una vida
més activa i profitosa, bo per ells i bo per la societat.
Un
altre cop la societat civil fa propostes de forma activa començant a caminar.
Un exemple dintre dels molts que hi ha en el nostre país: VAE (Voluntaris en Assessoria
Empresarial) format majoritàriament per jubilats que fan assessoria empresarial
de forma gratuïta a Autònoms i PIMES que tinguin dubtes i busquin consell de
tercers. Si voleu més informació podeu
polsar aquí.
En
el camp de la integració social també hi ha moltes entitats que hi treballen. Aquí
mencionem a tall d’exemple la FCE (Fundació Catalana de l’Esplai) que ha posat
en funcionament el programa Tresca Jove, té com objectiu la integració
sociolaboral de joves en risc d’exclusió social. Programa que han exportat a Europa.
Per més informació polseu aquí.
Endemés,
les dues organitzacions citades i dintre del programa Tresca Jove han creat un
programa pioner de “mentoring”. Consisteix en que components de VAE fan un
seguiment personalitzat del joves que participen en el programa. Aportant-los les
experiències tan empresarials com vitals que els anys els ha donat, no des de
un punt de vista de formació sinó simplement personal. Buscant així la
transmissió integeneracional de
comportaments positius que seria impossible d’aconseguir quan hi ha altres
tipus de vincles com per exemple familiars. El Periodico n'ha fet un bon
reportatge. Si el voleu veure polseu aquí.
Bé, alguns ja hi són. Feina n'hi ha. Falta en feu. Si podeu: animeu-vos-hi!
