La forja d'empresaris. Formació en emprenedoria

No hi ha respostes en blanc o negre a la pregunta sobre si l'empresari neix o es fa. Si l'entorn social, la cultura i valors no afavoreixen les vocacions empresarials, naixeran menys empreses, amb la seqüela de que les societats seran menys dinàmiques. Afortunadament, la idea tradicional de l'ocupació pública "segur " i " de per vida", està en revisió. Per la presa de consciència que l'ocupació la creen els empresaris i la constatació que les opcions de futur passen per una enorme flexibilitat d'adaptació a entorns canviants i a un procés continu de formació.

Com es fan aquests emprenedors?. Primera resposta : amb formació i experiència. Les condicions naturals són benvingudes, però cal desenvolupar-les. I aquí són més importants les competències que el saber. En aquest sentit, tots coneixem casos d'èxit de persones " vingudes del no res", és a dir, amb poca cultura formal, però que han sabut aprofitar les seves habilitats per detectar oportunitats i explotar-les.

 Cal tenir en compte diverses etapes de la formació en emprenedoria (més que empresarial). Des de la sembra fins a l'especialització :

1 . Divulgació de la cultura empresarial, en la seva accepció més àmplia: emprenedor no és només qui busca beneficis privats, sinó qualsevol persona que vol dur a terme un projecte i posa els mitjans adequats. Com a la paràbola bíblica, perquè la sembra fructifiqui, es necessita un terreny en condicions.

2 . Formació en competències. Com les relacionades amb l'autonomia personal  (confiança, organització del temps, presa de decisions .) el lideratge, la innovació i creativitat i les pròpies habilitats de gestió empresarial. És la formació en emprenedoria transversal que serveix tant per a emprenedors com a empresaris en exercici, o directius i quadres, empleats per compte aliè, que alhora que milloren les seves opcions de carrera contribueixen a la creació de valors en les seves empreses i per a la societat.

3 . El desenvolupament de capacitats específiques, com la pràctica de vendes, les presentacions públiques o la gestió d'equips de persones. Cada vegada més en forma de tallers pràctics enfront dels cursos teòrics .

4 . La millora de coneixements concrets: màrqueting, informàtica, finances, etc. L'oferta de cursos és amplíssima, amb pes creixent, per motius pràctics, de les fórmules on-line.

Per a qui vulgui desenvolupar una carrera empresarial, el punt crucial és el de les competències. Com a referència pedagògica, cal esmentar l'estudi patrocinat per la Fundació Príncep de Girona, " Aprendre a Emprendre " *. En aquesta línia, a la nostra entitat de voluntariat estem treballant en un projecte pilot de formació pràctica a través del tractament de casos, amb bons resultats inicials. En les següents etapes s'ha de vincular formació i experiència, en un procés continu. Dues acotacions sobre això:
• En lloc de memoritzar receptes, cal aprendre a buscar els coneixements allà on es troben i fer les preguntes adients. Això és particularment necessari per focalitzar les cerques a la xarxa, on es pot trobar gairebé tot tipus de coneixement, però cal discernir i focalitzar.

• Ser especialista en alguna cosa no és dolent i està en l'origen de molts negocis. Ara bé, per l'evolució de la societat i dels mercats, les competències d'adaptació i d'interpretació de les tendències són fonamentals per sobreviure i créixer. Una persona que arribi ara al mercat laboral a emprendre té una perspectiva de futur de treballar en més de 10 empreses i / o sectors diferents. Pel que, tornant a l'inici, no hi ha més seguretat que la de la pròpia preparació.

Jaume Marsal . President de VAE , Voluntaris en Assessoria Empresarial

( www.vaecat.org )

* Enllaç : http://es.fpdgi.org/upload/projecte/aprender-a-emprenderesp.pdf

Llocs de treball, creació o consolidación d'empreses

Les polítiques de consolidació esdevenen prioritàries degut a la baixa de ritme de creació de noves empreses, junt amb la necessitat de treure el màxim de recursos molt escassos

En el context actual de crisi i atur, s’ha produït un canvi respecte de les anteriors  actituds de desconfiança envers dels empresaris. Hi ha una presa de consciència generalitzada que són els empresaris els que  creen  llocs de treball  i que  la tasca de les autoritats i la legislació en aquest àmbit és, exclusivament, la de crear i mantenir unes condicions favorables a la cultura i al fet empresarial. Amb un marc adequat, i també, perquè no,  amb ajudes. Dintre d'aquest marc, a més dels serveis de Promoció Econòmica, com ara el de l’Ajuntament d’Esplugues,  hi entren institucions dedicades a  dita promoció econòmica, la de ocupació i  la de formació. Moltes, com la nostra, sense ànim de lucre.

Com que les necessitats creixen i els recursos econòmics són escassíssims, la següent qüestió al crear instruments d’orientació i ajuda, és la d’establir unes prioritats. Donem una ullada ràpida a on ens trobem. Quan VAE (Voluntaris en Assessoria Empresarial)  va començar el 2005 la seva tasca d’assessorament a emprenedors i petits negocis, ens trobàvem encara en  una època d’eufòria econòmica en la qual  predominaven els casos de creació d’empreses. La crisi ha provocat canvis importants, quasi radicals,  en aquesta tendència:

• D’una banda les persones que tenen una feina fixa són més conservadores davant la possibilitat d’establir-se pel seu compte.
• La  manca d’ajuts, principalment financers, inhibeix la creació de projectes empresarials. O, com a mínim, les consultes en aquest sentit,  molt sovint es percebien  més com un tràmit burocràtic per accedir al finançament, que com una ajuda a contrastar i millorar idees i verificar la viabilitat i coherència del Pla de Negoci.
• L’atur generalitzat porta a què moltes persones vulguin establir-se com autònoms com a darrera solució. Amb un cert risc de què no encertin o no tinguin les capacitats adients, i compliquin encara més la seva situació.
• Fins al 2009 va haver-hi una entrada massiva d’immigrants. Molts d’ells amb intenció de muntar petits negocis. Avui ha canviat la tendència i hi ha molts casos de retorn.
• D’altra banda, hom constata una elevadíssima mortalitat de les noves empreses. Fet que no és nou, però que s’ha aguditzat darrerament. D’acord amb les dades del GEM (Global  Entrepreneurship Monitor)* al 2012 a Catalunya, un 60% dels emprenedors abandonen el seu projecte en els 3 primers anys d’activitat. La majoria (55,2%) per què el negoci no produïa beneficis. La causa significativament  més important és que,  el 6,6% és atribuït a la manca de finançament. Una acotació a aquest fet: és bo aprendre dels errors i en tal sentit cultivar una cultura de risc, però també és necessari no estimular les aventures inconsistents; fins i tot  val la pena filtrar-les.

 Amb aquests antecedents i la consideració empírica del fet  que és més fàcil i econòmic conservar un lloc de treball existent, que crear-ne de nous, la consolidació d’empreses i fins i tot el creixement com una via d’assegurar-la a més llarg termini, esdevenen prioritàries en el discurs i en la pràctica institucional.  Com ara, Acc1ó, l’agència per la competitivitat  de la Generalitat,  considera que “en un entorn canviant com l’actual, és essencial per a l’empresa repensar constantment el seu model de negoci per adaptar-se i anticipar-se als canvis i així garantir l’èxit del seu projecte empresarial. Aquest fet implica, una anàlisi continua de l’entorn, una reflexió estratègica i disposar d’unes capacitats internes estructurades que li permetin articular una cadena de valors sòlida i sostenible per assolir la diferenciació competitiva a través de la innovació i la internacionalització”. En aquesta  cita textual s’inclouen els punts  més significatius de la política de consolidació: la revisió estratègica continua,  copsar l’entorn per adaptar-se,  alhora que per detectar oportunitats, la innovació (que pot ser incremental, com ara petites millores de processos) i la millora continuada en la gestió de recursos. La mateixa Acc1ó parla també de contemplar dues polítiques, la de manteniment  (sentit restringit de la  consolidació) i la de canvi i desenvolupament, on s’integren la innovació i la internacionalització.

Moltes institucions tenen programes d’ajuda, gratuïts o amb costos molt reduïts, que a més de formació ofereixen assessorament per la consolidació de petits negocis. Com és el cas de la nostra associació VAE que col·labora en programes de la Generalitat; Barcelona Activa i ajuntaments com el d’Esplugues.

Altres polítiques complementàries són més de detall i impliquen un acompanyament molt personalitzat. Com ara iniciatives com Reempresa  de Barcelona  Activa que contempla el relleu de negocis que els actuals titulars volen abandonar, fet molt habitual en petits comerços i negocis familiars. O les de suport al comerç de barri o les de promoció de “clústers”, és a dir agrupacions d’empreses del mateix sector que permeten enfrontar millor el mateix entorn i reptes estratègics molt similars.

Jaime Marsal

President

VAE, Voluntaris en Assessoria Empresarial (www.vaecat.org)

• Estudi coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Empreneduria: solució al problema de l'atur

La paraula emprenedoria no existeix en el Diec 2 de l’Institut d’Estudis Catalans, però cada cop s’usa més quan hom parla de qüestions relacionades amb el món de l’emprenedor. Fa uns anys aquestes persones  no eren ben vistes per una part del món acadèmic i cultural. Eren considerades com elements que només tractaven d’enriquir-se a qualsevol preu a costa dels altres. Sense tenir en compte ni la dignitat de les persones ni els valors culturalment establerts. Fins i tot eren moralment reprovables. Malauradament exemples que els hi donen la raó no en falten. Però aquest mals exemples són excepcions, i aquest error cultural ens ha portat a una manca de persones emprenedores i socialment responsables, que entre altres raons és la causa de la situació d’atur que estem patint en la actualitat.

Segons dades del Ministerio de Industria, Energia y Turismo en el seu document anomenat: Retrato de las Pymes 2012 diu que en 2011, el 66,9% dels assalariats treballaven en Pimes (menys de 250 empleats) i que les empreses en menys de 9 empleats donen ocupació al 29,8% del total. És clar doncs que si es vol disminuir l’atur s’han de crear moltes petites empreses. Per desgràcia, segons les mateixes fonts: al 2010 el número de Pimes va disminuir el 1,23%. 

Així doncs què podem fer cadascú de nosaltres per capgirar aquesta situació?

Si ets jove, tens alguna idea en la que hi creguis i experiència en el sector on apliques aquesta idea a més d’una bona dosis d’empenta. No ho dubtis, endavant! Hi ha gent que t’ajudarà encara que: la idea i l’experiència és totalment personal i intransferible.

Si ja tens una certa edat o temps i voluntat per fer-ho. Apuntat amb nosaltres: VAE Voluntaris d’Assessoria Empresarial. Ens dediquem a ajudar a fer Plans d’empresa, plans financer, plans de màrqueting i de comunicació. Transmetem, sense cost, l’experiència acumulada durant la nostre vida laboral. Pots contactar-nos en aquesta web o bé a Facebook o Linkedin seguint l'enllaç que hi ha a la pàgina on ets.

Si la limitació és financera: hi ha entitats com Acció Solidaria Contra l’Atur , amb més de 10 anys d’experiència en aquest camp, que de forma professional i després d’estudiar les propostes via pla d’empresa i financer, tracta de superar aquesta mancança. Per ajudar-los pots contactar amb ells directament:www.acciosolidaria.cat o participar en el fons solidari que ha creat el Col·legi d’Enginyers. Pots veure el vídeo de la campanya fet conjuntament:

Per participar-hi  llegeix el díptic realitzat:

http://www.eic.cat/wps/wcm/connect/5dbb8a804f9b0504afd7afea466b11fc/diptic_atur3.pdf?MOD=AJPERES

Fins que tu, jo i els milions de ciutadans anònims de bona voluntat no hi participem de forma activa, la situació de crisis i d’atur no disminuirà i molt menys és resoldrà. De paraules i consells jo crec que a aquestes altures ens en sobren. De teories i explicacions ja som tots experts. Ens falta el convenciment que el problema es pot resoldre en infinitat de petites accions.

En la mesura de les teves possibilitats: participa-hi! 

Emprenedor: s'hi neix o es fa?

Aquest és un tema clàssic, però no me’n vull està de comentar-ho perquè casi tot el que jo he llegit m’ha semblat tendenciós. Bé perquè està en l’òrbita d’una escola de negocis o de “coaching”. O bé és alguna persona que tranquil·litza la seva consciència per desentendre’s de la catastròfica situació d’atur en la que ens trobem: “Qui no tingui feina que se la creï” –alguns hi afegeixen: “Com jo”. No crec que tot sigui tan senzill ni realista.

Si fem una taula rodona sobre les característiques bàsiques que ha de posseir un emprenedor, probablement no ens posarem d’acord. A més, depenent de la cultura de l'entorn donarem més importància a unes que a unes altres. No fa falta entrar-hi. Tenint en compte que cada una d’aquestes característiques depèn, sense que acabem de saber ben bé de què, de moltes variables, això fa que el seu valor, encara que sigui difícil de mesurar, segueixi una llei normal. Depenent del valor que tingui cada persona serà més o menys probable que tingui èxit com emprenedor. Està clar que alguns no tindran cap possibilitat. Per suposat com més eines tingui, i aquestes si que són adquiribles, millor.

Si ens costaria definir quina és la característica més important que ha de tenir un emprenedor. Crec que estaríem d’acord que si una persona no té un cert esperit d’aventura, de resistència al risc, si no pot dormir quan no ho té tot controlat, per favor, que no es faci emprenedor. Per molts estudis de mercat que es facin, segur segur, no se sap com anirà al llançament d’un nou producte. Difícilment controlarà: la seqüència de les comandes, la seguretat dels cobraments al seu termini o bé les malalties dels seus col·laborador. Si totes aquestes incerteses el treuen del seu equilibri personal, és millor que escolli una activitat més previsible.

Fa anys les persones de negocis eren mal vistes, ho dèiem en el post anterior, però ara com que no hi ha feina sembla que tothom pot/ha de ser emprenedor. La llei del pèndol: d’error en error per basculació, per falta de equilibri.

A VAE atenem cents de consultes cada any per la creació de noves empreses. I sent una organització bàsicament orientada a donar  suport a l’empreneduria, a la nostre pàgina de Facebook hi tenim una aplicació: “Busques feina?”, amb  els enllaços del buscadors de llocs de treball que hem considerat més importants:https://www.facebook.com/VaeVoluntarisAssessoriaEmpresarial/app_222256741244241

 Aquesta mateixa idea té Barcelona Activa:http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/

 que combina programes de suport a la generació d’empreses:http://www.barcelonanetactiva.com/barcelonanetactiva/cat/

 amb programes d’ocupació: http://w27.bcn.cat/porta22/cat/ .

 Buscar feina avui és difícil, a més de  ser un tema que canvia constantment per necessitats de les empreses, per la formació de les persones i per les tecnologies disponibles. Us recomano l’article de Thomas L. Friedman publicat al The New York Times:

http://www.nytimes.com/2013/05/29/opinion/friedman-how-to-get-a-job.html?ref=thomaslfriedman&_r=0 

 També es  pots llegir traduït al diari Ara: http://www.ara.cat/premium/opinio/trobar-feina_0_931706831.html

Només una societat equilibrada, on cada persona pugui desenvolupar les seves capacitats en el entorn on sigui més eficient i s’hi senti integrat, podrà sortir de la situació de crisi i superar l’atur que arrossega.

Si ets jove, decideix lliurement on et sents millor i intenta portar-ho a terme en cos i ànima. Sense prejudicis de valor. En cap cas t’estiguis parat. Abans fes de voluntari que no estar mà sobre mà. La inactivitat pot minar la teva autoestima.

Les Administracions a tot nivell: Europa, Espanya, Catalunya no se n’han surten. La situació no es resoldrà fins que no ens hi posem tots.

Pots col·laborar amb moltes organitzacions, si no saps per on començar jo te’n proposo tres:

Uneix-te a nosaltres: VAE, pots demanar més informació en aquesta mateixa pàgina.

Ajuda directament a Acció Solidaria Contra l’Atur: http://www.acciosolidaria.cat/

Participa en un fons solidari organitzat pel Col·legi d’Enginyers Industrials. Informa-te’n:

http://www.eic.cat/wps/wcm/connect/5dbb8a804f9b0504afd7afea466b11fc/diptic_atur3.pdf?MOD=AJPERES

Per emprendre aquest tipus d’activitats no fan falta característiques especials, només solidaritat i responsabilitat. En la mida de les teves possibilitats : Participa-hi!

La cultura emprenedora

La cultura emprenedora

A Espanya no hi ha una cultura emprenedora. Això no és res nou. I fa temps que es diu que s’hauria d’educar des del col·legi.

El contrast en EE.UU és evident. Allà hi ha una cultura emprenedora més sòlida. Els nens,  ja juguen a emprenedors.

A més a Espanya hi trobem diversos factors que dificulten l’èxit de l’Empresa, com per exemple el problema que tenen els  treballadors espanyols en la mobilitat geogràfica, degut principalment a tenir (i/o estar pagant), una vivenda en propietat, i per tant, estar clavats al territori.

També ha prevalgut la cultura funcionària (exceptuant a Catalunya i al País Basc). A més el govern espanyol sempre a posat moltes traves per a crear empreses. Tot al contrari del que passa a EE.UU, segons tinc entès.

Catalunya però,  sempre s’ha diferenciat per ser el lloc de l’Estat on  hi ha hagut molta més cultura emprenedora que a la resta. 

A Europa no li va molt millor del que li va a Espanya en emprenedoria. El tema és que el model Europeu difereix molt del model americà on es té un altre concepte de l’emprenedoria.  

Per exemple a EEUU, l’enriquiment ràpid és signe d’èxit en contrast amb Europa, la qual cosa sempre té connotacions negatives.

També és important la diferència que hi ha entre EEUU i Europa respecte a que EEUU és un país amb una sola llengua, un govern, una sola autoritat monetària i una única política fiscal. Mentre que Europa en té 27 de de tots aquests organismes  i costa posar-se d’acord per a qualsevol petita cosa. 

Tot això fa que la innovació i emprenedoria de EEUU porti molta avantatge respecte d’ Europa.

Hi ha una article molt interessant que precisament parla de les diferències entre Europa i EEUU. Hi poso el link més avall. 

http://faircompanies.com/blogs/view/como-superar-la-falta-cultura-emprendedora-en-europa/ 

En resum, hi ha masses traves per el desenvolupament de la emprenedoria. Malgrat  tot Catalunya és un país de bones i reeixides idees i en tenim diversos exemples. Així que no cal lamentar-se, perquè les coses són com són, però si que podem marcar una direcció. Precisament en aquest article del link,  podeu veure diverses suggestions sobre quins creu  l’autor que serien els negocis del futur. 

A VAE Voluntaris en Assessoria Empresarial us podem assessorar perquè qualsevol persona que tingui una idea i vulgui posar-la en pràctica, pugui obtenir un guiatge per a navegar per aquest mar d’obstacles en el que s’ha convertit el marc legal espanyol. També us podem fer plans de viabilitat per demanar finançament amb una documentació amb cara i ulls. El crèdit no ha de trigar a rajar i cal estar ben posicionats.

I tot aquest assessorament el fem de franc!

Així que cal posar-hi enginy, entusiasme, un xic de seny i tenir sort. Encara que la sort, també se l’ha de treballar. 

Miquel Amorós