Llocs de treball, creació o consolidación d'empreses

Les polítiques de consolidació esdevenen prioritàries degut a la baixa de ritme de creació de noves empreses, junt amb la necessitat de treure el màxim de recursos molt escassos

En el context actual de crisi i atur, s’ha produït un canvi respecte de les anteriors  actituds de desconfiança envers dels empresaris. Hi ha una presa de consciència generalitzada que són els empresaris els que  creen  llocs de treball  i que  la tasca de les autoritats i la legislació en aquest àmbit és, exclusivament, la de crear i mantenir unes condicions favorables a la cultura i al fet empresarial. Amb un marc adequat, i també, perquè no,  amb ajudes. Dintre d'aquest marc, a més dels serveis de Promoció Econòmica, com ara el de l’Ajuntament d’Esplugues,  hi entren institucions dedicades a  dita promoció econòmica, la de ocupació i  la de formació. Moltes, com la nostra, sense ànim de lucre.

Com que les necessitats creixen i els recursos econòmics són escassíssims, la següent qüestió al crear instruments d’orientació i ajuda, és la d’establir unes prioritats. Donem una ullada ràpida a on ens trobem. Quan VAE (Voluntaris en Assessoria Empresarial)  va començar el 2005 la seva tasca d’assessorament a emprenedors i petits negocis, ens trobàvem encara en  una època d’eufòria econòmica en la qual  predominaven els casos de creació d’empreses. La crisi ha provocat canvis importants, quasi radicals,  en aquesta tendència:

• D’una banda les persones que tenen una feina fixa són més conservadores davant la possibilitat d’establir-se pel seu compte.
• La  manca d’ajuts, principalment financers, inhibeix la creació de projectes empresarials. O, com a mínim, les consultes en aquest sentit,  molt sovint es percebien  més com un tràmit burocràtic per accedir al finançament, que com una ajuda a contrastar i millorar idees i verificar la viabilitat i coherència del Pla de Negoci.
• L’atur generalitzat porta a què moltes persones vulguin establir-se com autònoms com a darrera solució. Amb un cert risc de què no encertin o no tinguin les capacitats adients, i compliquin encara més la seva situació.
• Fins al 2009 va haver-hi una entrada massiva d’immigrants. Molts d’ells amb intenció de muntar petits negocis. Avui ha canviat la tendència i hi ha molts casos de retorn.
• D’altra banda, hom constata una elevadíssima mortalitat de les noves empreses. Fet que no és nou, però que s’ha aguditzat darrerament. D’acord amb les dades del GEM (Global  Entrepreneurship Monitor)* al 2012 a Catalunya, un 60% dels emprenedors abandonen el seu projecte en els 3 primers anys d’activitat. La majoria (55,2%) per què el negoci no produïa beneficis. La causa significativament  més important és que,  el 6,6% és atribuït a la manca de finançament. Una acotació a aquest fet: és bo aprendre dels errors i en tal sentit cultivar una cultura de risc, però també és necessari no estimular les aventures inconsistents; fins i tot  val la pena filtrar-les.

 Amb aquests antecedents i la consideració empírica del fet  que és més fàcil i econòmic conservar un lloc de treball existent, que crear-ne de nous, la consolidació d’empreses i fins i tot el creixement com una via d’assegurar-la a més llarg termini, esdevenen prioritàries en el discurs i en la pràctica institucional.  Com ara, Acc1ó, l’agència per la competitivitat  de la Generalitat,  considera que “en un entorn canviant com l’actual, és essencial per a l’empresa repensar constantment el seu model de negoci per adaptar-se i anticipar-se als canvis i així garantir l’èxit del seu projecte empresarial. Aquest fet implica, una anàlisi continua de l’entorn, una reflexió estratègica i disposar d’unes capacitats internes estructurades que li permetin articular una cadena de valors sòlida i sostenible per assolir la diferenciació competitiva a través de la innovació i la internacionalització”. En aquesta  cita textual s’inclouen els punts  més significatius de la política de consolidació: la revisió estratègica continua,  copsar l’entorn per adaptar-se,  alhora que per detectar oportunitats, la innovació (que pot ser incremental, com ara petites millores de processos) i la millora continuada en la gestió de recursos. La mateixa Acc1ó parla també de contemplar dues polítiques, la de manteniment  (sentit restringit de la  consolidació) i la de canvi i desenvolupament, on s’integren la innovació i la internacionalització.

Moltes institucions tenen programes d’ajuda, gratuïts o amb costos molt reduïts, que a més de formació ofereixen assessorament per la consolidació de petits negocis. Com és el cas de la nostra associació VAE que col·labora en programes de la Generalitat; Barcelona Activa i ajuntaments com el d’Esplugues.

Altres polítiques complementàries són més de detall i impliquen un acompanyament molt personalitzat. Com ara iniciatives com Reempresa  de Barcelona  Activa que contempla el relleu de negocis que els actuals titulars volen abandonar, fet molt habitual en petits comerços i negocis familiars. O les de suport al comerç de barri o les de promoció de “clústers”, és a dir agrupacions d’empreses del mateix sector que permeten enfrontar millor el mateix entorn i reptes estratègics molt similars.

Jaime Marsal

President

VAE, Voluntaris en Assessoria Empresarial (www.vaecat.org)

• Estudi coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona.